A principis de 1988, Renfe va decidir tancar l'estació de Tordera per convertir-la en un baixador. Aquesta generava una facturació anual d'unes 8.000.000 pessetes i donava un servei públic a una població de llavors 8.000 habitants. Malgrat aquestes dades i només registrar dos treballadors, Renfe la considerava deficitària i va optar pel seu tancament. Aquests fets van provocar que un grup de vilatans organitzessin una manifestació per paralitzar el seu tancament. Creien que minvarien progressivament les freqüències dels trens i incrementaria la inseguretat per la manca de personal. El 6 de febrer d'aquell any, més de 1.500 persones es mobilitzaren en senyal de protesta pels carrers de Tordera i l'Ajuntament va recollir unes 3.500 signatures dels ciutadans, que Renfe va refusar fins en dues ocasions. La primera van ser retornades per correu certificat i la segona es van portar presencialment a l'oficina de reclamacions de l'estació de Sans La manifestació amb el lema, Renfe: no ens tanquis l'estació, va sortir a tres quarts de cinc de la tarda de la plaça de l'Església i va acabar a l'estació amb l'aturada durant tres quarts d'hora un tren provinent de Barcelona. El suport va ser unànime entre la població, rebia el suport d'una trentena d'entitats del municipi i era encapçalada pels regidors de l'Ajuntament.