29 DE NOVEMBRE

(Re)Volta Industrial - L'Hospitalet de Llobregat

La primera presència del que podem considerar precedents de la indústria a l’Hospitalet són els prats d’indianes. És molt probable que ja hi fossin a finals del segle XVIII. Es tractava de prats on s’estenien les teles de cotó (anomenades indianes) en la fase final del seu blanqueig, després de ser confeccionades en establiments de Barcelona. La segona manifestació de protoindustrialització foren els molins fariners. Als salts d’aigua del Canal de la Infanta (inaugurat en 1819), s’instal·laren molins fariners a partir de la dècada de 1820. La tercera forma foren els/les teixidors/es manuals i les puntaires. Empresaris de fora de la ciutat proporcionaven matèries primeres i telers a la pagesia perquè treballessin.

La indústria entesa com un establiment mogut per un generador de vapor comença a l’Hospitalet amb La Aprestadora Española (1853-1870), que ocupa el lloc del Prat dels Maons a Santa Eulàlia. A la vora, Antoni Pareto obre la seva primera fabrica de midó l’any següent. Eren indústries del ram de l’aigua, de la tercera fase de la fabricació tèxtil. La dècada de 1870 va significar un salt endavant en la indústria local. Com gairebé a tot arreu de Catalunya, el tèxtil era el sector predominant, i en aquells anys van establir-se les primeres fàbriques de filatura i tissatge. En les naus buides de La Aprestadora, la de cànem de Caralt (1873) i de cotó de Mena Rocaver (1875; a partir de 1877 a nom de Martí Rodés). L’antic molí paperer fou reconvertit en fabrica cotonera en 1882 per la família Basté, que decideix ampliar-la en 1892 i encarregà l’edifici que avui coneixem com Tecla Sala.

En aquest context de creixement industrial i proximitat de Sants i Barcelona, es desenvolupà un important moviment obrer. Entre 1872 i 1874 es van crear cinc seccions de l’AIT: teixidors manuals, rajolers, paletes, camperols i pastors, que van protagonitzar nombroses vagues i mobilitzacions. La repressió no aturà aquest moviment, que ressorgí amb força a partir de 1882. Tot i el gran desenvolupament de l’agricultura local, capdavantera al país, en aquestes dècades l’Hospitalet esdevení una ciutat industrial. El tèxtil fa un gran salt endavant, amb Trias (1903), Trinxet (1905), Gras (1906), Vilumara (1907), Rifà (1912), Tecla Sala (1913), Gomar (1924). Albert Germans (1926), ATASA (1926), etc. En 1930, el sector era el 50% de la contribució i de la mà d’obra (majoritàriament femenina) de la indústria.

Dels centenars d’edificis i milers d’objectes d’aquest passat industrial en conservem ben pocs. En aquest moment ens trobem en un moment molt important pel futur del patrimoni de l’Hospitalet. Amb aquesta ruta volem provocar reflexions sobre el patrimoni, la seva valoració social, el seu paper com generadors d’arrelament al territori i cohesió social, i també sobre els moviments socials que el reivindiquen actualment.

RECORREGUT

FORMULARI
D'INSCRIPCIÓ

Autoritzo la captació, enregistrament, ús, distribució i publicació d'imatges meves per part d'Òmnium Cultural. La distribució podrà efecturar-se únicament amb caràcter gratuït i amb l'objectiu de fer difusió de l'entitat. Aquesta autorització és completament gratuïta, amb caràcter indefinit i a nivell mundial. Les imatges podran ser difoses en qualsevol suport o plataforma (material imprès, TV, premsa, Internet, xarxes socials i altres mitjans).

Accepto la política de privacitat

Informació bàsica sobre protecció de dades:

Responsable: Òmnium Cultural
Finalitat: Gestionar les peticions formulades i fer-te arribar informació del teu interès.
Drets: Accés, rectificació, supressió, oposició, limitació i portabilitat.
Més informació:Consulta la Política de Privacitat

FITXA REVOLTA

Nom:

(Re)Volta Industrial - L'Hospitalet de Llobregat

Data:

29/11/2019

Ciutat o Barri:

L’Hospitalet de Llobregat

Hora inici:

18:00

Punt de trobada:

Parada de Metro L1 Can Serra

Hora final:

21:00

Punt final:

Local CELH

Entitats participants:

CELH, Can Trinxet Viu, Stop Massificació Cosme Toda